Arco de la Vall de Boí en la nieve con una bandera de NOVAFIT y esquiadores de montaña preparándose para la carrera

Esquí sense pàjares: com menjar a la neu per gaudir fins a l’última baixada

Guia pràctica de nutrició per a esquiadors, amb gels i barretes NOVAFIT

En 30 segons

  • Esquiar és un esport de resistència. Moltes hores, fred, altitud i equip pesant: el dipòsit es buida més de pressa del que et penses.
  • La neu enganya: el fred amaga la set i l’altitud treu la gana. Per això cal menjar i beure amb un pla, no per sensacions.
  • La xifra clau: 30–60 g d’hidrats de carboni per hora en esforços d’1 a 2,5 hores, i fins a 90 g per hora en els més llargs, combinant glucosa i fructosa.
  • Energia estable = poc i sovint. Preses petites i regulars, amb sucres ben combinats, eviten la clàssica pujada seguida de baixada.
  • Amb NOVAFIT és fàcil quadrar els comptes: un gel aporta 45 g d’hidrats de cinc fonts diferents; una barreta, 30 g.

Et sona alguna d’aquestes escenes?

Són les 11:30, portes des de primera hora encadenant baixades i, de sobte, els quàdriceps et cremen a cada gir. T’atures més del compte. Penses que és cansament “normal”.

O estàs pujant amb pells, a bon ritme, i a l’última rampa abans del cim notes que les cames ja no responen igual. No tens gana, no tens set… però el motor s’apaga.

O arriba l’última baixada de la tarda, la que més et venia de gust, i la fas amb la tècnica justa, sense gaudir-la, amb ganes d’arribar a baix.

En la majoria dels casos, no és falta de forma: és falta de combustible. I té solució. En aquest article t’expliquem, de manera senzilla, què necessita el teu cos quan esquies, què diu la ciència i com pots organitzar el dia per arribar a l’última baixada amb energia, sense molèsties d’estómac i sense muntanyes russes de sucre.

Per què la neu et buida el dipòsit tan de pressa?

Esquiar no és només fer exercici: és fer-lo en un entorn que canvia les regles del joc.

El fred et fa gastar més. Mantenir la temperatura del cos, moure’s amb roba i botes pesants i desplaçar-se sobre la neu augmenta la despesa energètica (Meyer et al., 2011). En esquí de muntanya, el material obligatori de cursa pot superar els 11 kg (Praz et al., 2014).

El fred amaga la set. En un estudi amb esportistes que caminaven a ritme moderat, el fred va reduir la sensació de set fins a un 40%, fins i tot quan ja estaven deshidratats (Kenefick et al., 2004). Traduït: a la neu pots necessitar beure i no tenir-ne cap ganes.

L’altitud ho complica una mica més. Per sobre dels 3.000 m, la capacitat aeròbica màxima cau aproximadament un 6% per cada 1.000 m, i l’aire sec fa que perdis més aigua en respirar (Bortolan et al., 2021).

I menjar, a la muntanya, costa. Guants, fred, ritme, pocs avituallaments… La majoria dels esquiadors de muntanya mengen força menys del que es recomana a les proves llargues (Praz et al., 2014). No és falta de voluntat: és que l’entorn ho posa difícil. Per això necessites un pla.

Cada modalitat, el seu repte

Esquí alpí: l’enemic és el rellotge

Sembla un esport intermitent: baixes, descanses al telecadira, tornes a baixar. Però, sumades, són moltes hores de treball muscular, sobretot dels quàdriceps, que frenen i estabilitzen a cada gir. Aquest treball “de frenada” (excèntric) és especialment fatigant (Turnbull et al., 2009).

El problema típic no és la intensitat, sinó els horaris: esmorzar d’hora, tot el matí a pistes, dinar tard i lleuger, i una altra vegada a esquiar. Resultat? Arribar a les últimes baixades amb la reserva encesa.

Esquí de muntanya: resistència de primer nivell

És un dels esports de resistència més exigents que existeixen i, des de Milano Cortina 2026, esport olímpic. En una cursa individual d’1,5–2 hores, els esportistes mantenen de mitjana al voltant del 93% de la seva freqüència cardíaca màxima (Duc et al., 2011).

FormatDurada aproximadaDesnivell positiu aproximat
Esprint3 minutsMenys de 80 m
RelleusMenys de 15 minuts per equip150–180 m per rellevista
Vertical20–30 minuts500–700 m
Individual1,5–2 hores1.300–1.900 m
Per equipsFins a 3 hores o mésMés de 1.800–2.100 m

Font: Bortolan et al., 2021.

A les proves llargues, la despesa és enorme. A la Patrouille des Glaciers, una de les curses més mítiques dels Alps, els participants estudiats van trigar entre 5 i 6 hores i van gastar unes 4.600–5.400 kcal… però el que van menjar durant la cursa només en va cobrir al voltant del 20% (Praz et al., 2014).

El combustible: quant en necessites i de quin tipus

Els hidrats de carboni són la benzina principal en esforços moderats i intensos, i el cos en guarda una quantitat limitada. Quan l’esforç passa d’una hora, prendre’n durant l’activitat és una de les estratègies amb més suport científic de tota la nutrició esportiva.

Les recomanacions de referència (Thomas et al., 2016) són clares:

Quant dura el teu esforç?Hidrats de carboni recomanats
Menys d’1 horaNormalment no calen; petites quantitats poden ajudar si és molt intens
1–2,5 hores30–60 g per hora
Més de 2,5–3 horesFins a 90 g per hora

Dues portes millor que una

Imagina que el teu intestí té dues portes d’entrada per als sucres: una per a la glucosa i una altra per a la fructosa. Si només prens glucosa, aquesta porta s’encalla al voltant dels 60 g per hora i la resta es queda “esperant” a l’estómac, que és just quan apareixen les molèsties. Si combines glucosa i fructosa, fas servir les dues portes alhora: el cos aprofita més energia per hora i, en general, es tolera millor (Jeukendrup, 2014).

Aquest és el principi amb què estan formulats els gels NOVAFIT: 45 g d’hidrats de carboni de cinc fonts diferents, amb una proporció d’1:0,8 entre glucosa i fructosa:

  • Maltodextrina i xarop de glucosa de blat de moro: energia que s’absorbeix ràpidament.
  • Xarop de fructosa 100% vegetal: obre la segona porta d’absorció.
  • Sucre Golden Sugar: aporta glucosa i fructosa a parts iguals.
  • Isomaltulosa de remolatxa (Palatinose): es digereix més a poc a poc i ajuda que l’energia arribi de manera més esglaonada dins de la mateixa presa.

Energia estable: adeu a la pujada i a la baixada

Alguna vegada has menjat alguna cosa molt dolça amb gana de debò i, al cap d’una estona, t’has sentit pitjor que abans? Aquest “pic i caiguda” sol tenir la mateixa causa: passar massa temps sense menjar i després prendre’n molt de cop.

L’estratègia per evitar-ho és senzilla i té molt a veure amb com s’esquia bé: ritme constant.

  1. Poc i sovint. Millor un gel o una barreta cada 45–60 minuts que res durant tres hores i després tot de cop.
  2. Comença aviat. La primera presa, entre els 30 i els 45 minuts d’activitat, abans de notar la baixada.
  3. Sucres combinats i de velocitat diferent. Barrejar fonts ràpides i una de més lenta, com la isomaltulosa, ajuda que l’energia arribi de manera més repartida.
  4. Cada gel, amb aigua. Uns glops ajuden a la digestió i que l’estómac vagi còmode.
  5. Entrena l’estómac. El sistema digestiu s’adapta. Si vols arribar a quantitats altes per hora, ves pujant a poc a poc al llarg de la temporada, i no estrenis mai una pauta el dia de la cursa.

La teva jornada, moment a moment

Aquestes són les preguntes que convé fer-se al llarg del dia, i com respondre-les amb NOVAFIT.

Has esmorzat a les 7:30 i el primer remuntador surt a les 9:00? Arribaràs a mig matí amb l’esmorzar ja “gastat”. Tingues una barreta a mà per al segon o el tercer telecadira.

Són les 11:30 i les cames comencen a pesar a cada gir? És el moment clàssic de la primera baixada d’energia. Un gel al telecadira i uns glops d’aigua: en poca estona ho notaràs.

El dinar arribarà tard, o serà un mos ràpid? Una barreta aguanta el buit entre l’esmorzar i un dinar que a pistes gairebé mai arriba a la seva hora. Menjar alguna cosa sòlida ajuda tant a nivell mental com muscular a tenir menys sensació de fatiga.

Estàs traient pells al cim, amb fred i pressa? La transició és el teu avituallament perfecte: un gel en segons, sense mastegar, mentre guardes les pells.

Afrontes l’última pujada d’una travessa llarga? Aquí no s’ha d’improvisar. Si portes la teva pauta (un gel o una barreta cada hora), hi arribaràs amb benzina. Si no, és el moment en què el dipòsit sol quedar-se buit.

Vas a per les últimes baixades de la tarda, les que més et venen de gust? És quan el cansament passa factura a la tècnica. Un gel 15–20 minuts abans t’ajuda a acabar el dia com el vas començar: gaudint. I la tornada? Descobreix com tornar no ha de ser un malson. Piles recarregades, en acabar. I demà? Demà, més i millor.

Hidratació: beu encara que no tinguis set

Amb fred se sua menys que a l’estiu, però se segueix perdent aigua: per la suor sota la roba tècnica i, sobretot en altura, en respirar. Com que la set amb prou feines es nota, no és una bona guia.

La bona notícia: amb un pla, funciona. A la Patrouille des Glaciers, els participants estudiats van acabar amb una pèrdua de pes al voltant del 2%, dins del que és acceptable, després de 5–6 hores d’esforç (Praz et al., 2014).

  • Beu per horari, no per set. Glops petits cada 15–20 minuts.
  • Porta el líquid temperat. Un termo o un bidó aïllat evita que es congeli i fa més agradable beure.
  • Acompanya cada gel amb aigua. Tot i que els gels NOVAFIT porten una proporció alta de polpa de fruita, uns glops ajuden.
  • En esforços llargs, no oblidis el sodi. Les guies recomanen incloure’l en esforços prolongats (Thomas et al., 2016). Els gels NOVAFIT incorporen citrat de sodi a la seva fórmula.

Els gels NOVAFIT: energia en segons, quan no pots parar

El gel és el format més pràctic quan l’esforç és intens o no hi ha temps: en una pujada amb pells, en una transició o en plena cursa.

Cada gel NOVAFIT (70 g) porta:

  • 45 g d’hidrats de carboni de cinc fonts, en proporció 1:0,8 entre glucosa i fructosa.
  • Entre un 30% i un 45% de polpa de fruita real, segons el sabor.
  • Citrat de sodi i bisglicinat de magnesi.
  • Sense gluten, sense lactosa i apte per a vegans.

Perquè a la quarta hora, el sabor importa

En una jornada llarga, el problema no sempre és saber què prendre, sinó tenir ganes de prendre-ho. El que és molt dolç acaba cansant. Per això els nostres gels tenen gust de fruita de debò:

  • Maduixa amb remolatxa: dolç i lleugerament àcid, amb un fons terrós que l’equilibra.
  • Papaia amb ratlladura de llima: tropical, amb un punt cítric fresc.
  • Plàtan infusionat amb menta: el sabor de sempre, amb un final fresc que neteja el paladar.

Anar canviant de sabor durant el dia també ajuda a no avorrir-se de menjar.

Les barretes NOVAFIT: menjar de debò per a jornades llargues

Quan el dia és llarg, mastegar alguna cosa sòlida marca la diferència, també al cap. Una barreta al telecadira, al cim o en una pausa de l’entrenament dona sensació de menjar de debò, una cosa que un gel no substitueix del tot.

Cada barreta NOVAFIT porta un 50% de polpa de fruita real i aporta 30 g d’hidrats de carboni, en proporció 2:1 entre glucosa i fructosa.

  • En esquí alpí: per cobrir el buit entre l’esmorzar i un dinar que arriba tard.
  • En travesses i entrenaments llargs: quan el ritme permet parar uns minuts i mastegar.
  • Com a parella dels gels a les proves més llargues: alternar sòlid i gel ajuda a variar textures i a sumar hidrats per hora sense dependre d’un sol format.

El teu pla, segons com esquiïs

Pautes orientatives basades en les recomanacions generals d’hidrats de carboni. Cada persona tolera quantitats diferents: prova-les als teus entrenaments i, si competeixes a alt nivell, ajusta-les amb el teu dietista-nutricionista esportiu.

ModalitatDurada típicaObjectiu d’hidratsCom cobrir-lo amb NOVAFIT
Esprint, relleus o verticalMenys de 45 minutsNo sol caldre durant la provaUn gel 10–15 minuts abans de la sortida.
Cursa individual1,5–2 hores30–60 g per horaUn gel per hora; el primer als 30–45 minuts
Curses per equips, travesses i entrenaments llargsMés de 2,5 horesFins a 90 g per horaUn gel i una barreta per hora (75 g), o dos gels per hora (90 g)
Jornada d’esquí alpí4–6 hores, amb pauses30–60 g per hora d’activitatUna barreta a mig matí, un gel o una barreta cada 1–1,5 hores i un gel abans de les últimes baixades

4 trucs per menjar amb fred (i amb guants)

  1. Ordena-ho abans de sortir. El que prendràs a cada tram, a la mateixa butxaca i en l’ordre en què ho necessitaràs.
  2. Converteix els remuntadors i les transicions en avituallaments. A pistes, el telecadira; a la muntanya, el canvi de pells.
  3. Menja abans de tenir gana. Si esperes a notar-la, probablement ja vas tard.
  4. La muntanya no té papereres. Guarda els embolcalls a la mateixa butxaca i baixa’ls amb tu.

De la pista a l’alta competició

Entre els qui ja confien en NOVAFIT hi ha esquiadors que gaudeixen d’un dia de pistes, muntanyencs que encadenen travesses i també federacions i equips nacionals d’esquí de muntanya. Les necessitats canvien d’una modalitat a una altra, però la idea és la mateixa: hidrats de carboni ben combinats, en un format pràctic, amb ingredients naturals i amb un sabor que vingui de gust.

Aquesta temporada, que el que et faci parar sigui la posta de sol, no la falta d’energia.

NOVAFIT. L’energia que necessites, amb el sabor que et mereixes.

Bibliografia i Referències Científiques

  • Bortolan L, Savoldelli A, Pellegrini B, Modena R, Sacchi M, Holmberg H-C, Supej M. Ski mountaineering: perspectives on a novel sport to be introduced at the 2026 Winter Olympic Games. Front Physiol. 2021;12:737249.
  • Duc S, Cassirame J, Durand F. Physiology of ski mountaineering racing. Int J Sports Med. 2011;32:856–863.
  • Jeukendrup A. A step towards personalized sports nutrition: carbohydrate intake during exercise. Sports Med. 2014;44(Suppl 1):S25–S33.
  • Kenefick RW, Hazzard MP, Mahood NV, Castellani JW. Thirst sensations and AVP responses at rest and during exercise-cold exposure. Med Sci Sports Exerc. 2004;36:1528–1534.
  • Meyer NL, Manore MM, Helle C. Nutrition for winter sports. J Sports Sci. 2011;29(Suppl 1):S127–S136.
  • Praz C, Léger B, Kayser B. Energy expenditure of extreme competitive mountaineering skiing. Eur J Appl Physiol. 2014;114:2201–2211.
  • Thomas DT, Erdman KA, Burke LM. Position of the Academy of Nutrition and Dietetics, Dietitians of Canada, and the American College of Sports Medicine: Nutrition and athletic performance. Med Sci Sports Exerc. 2016;48(3):543–568.
  • Turnbull JR, Kilding AE, Keogh JWL. Physiology of alpine skiing. Scand J Med Sci Sports. 2009;19(2):146–155.

Aquest article té caràcter divulgatiu i no substitueix el consell personalitzat d’un dietista-nutricionista esportiu.

Article elaborat per l’equip de Novafit.

Deixa un comentari